És el poblat talaiòtic més bé conservat de Menorca, d’uns 5000m2, va ser excavat al 1931 per Margaret Murray. Situat a uns 2 km. de Maó; direcció Sant Lluís. A la seva excavació al 1931 es va trobar utillatge molt bé conservat, avui al Museu de Menorca.

Es creu que va ser costruïda al segle IV d.C., és de planta rectangular, formada per tres naus separades per sis pilastres quadrangulars. Una de les parts més espectaculars del edifici és una pila baptismal de pedra cilíndrica monolítica. Descoberta al 1951.

Va ser construït al port de Ciutadella al S.XVII per a defendre l’entrada al mateix. A l’any 1756 varen desembarcar els francesos i van travessar tota l’illa per assetjar el Castell de San Felip, pel que no es podia descurar la defensa del seu port.

És un temple d’estil gòtic català i construït entre els segles XIII i XIV per ordre d’Alfons III d’Aragó una vegada conquistada l’illa als musulmans, al 1287. La catedral va rebre el títol de basílica menor al 1953, concedit per Pio XII.

Un complex militar situat a l’entrada del port de Maó. La reina Isabel II d’Espanya, la va manar construir a meitat del segle XIX amb tres objectius: defendre el port, ser la base d’operacions de tot l’exercit de l’illa i servir de reducte de seguretat.

Una construcció funerària de la prehistòria menorquina usada entre els anys 1200 i 750 a.C. Tomba col·lectiva, aportà restes d’individus i objectes dels seus dipòsits funeraris. Considerat com l’edifici íntegrament conservat més antic d’Europa.

Aquest poblat es un dels més grans de Menorca. Al cim d’un turó a la costa Sud de l’illa, fa que sigui especialment adequat per a el control territorial. Va perdurar des de l’època pretalaiòtica (abans del 1400 a.C.) fins l’època romana.

Els caixers (genets) passen entre la multitud demostrant les seves habilitats i fent saltar els cavalls al ritme de les típiques cançons d’aquestes festes, especialment una jota molt coneguda a la regió que s’interpreta per la banda de música local.